L’exposició s’estructurarà a partir dels apartats següents:

1. Ciutat futur

La ciutat del futur o la ciutat que ens espera. Mirarem de fer un salt endavant i descobrir de quina manera evolucionaran les ciutats per adaptar-se o enfrontar les contingències que puguin presentar-se; des de les noves onades migratòries fins a un possible canvi climàtic que desdibuixi la relació de la ciutat amb el mar.

Barcelona, València i Palma comparteixen des del segle XIII la llengua catalana. En l’actualitat a València gairebé només es parla castellà; a Barcelona castellà i català comparteixen espai vital, i a Palma, també, tot i que el castellà guanya terreny. Legalment, les dues llengües són oficials en les tres ciutats. Alhora, en les tres ciutats n’han confluït moltes d’altres, d’ús familiar o limitat al barri on viuen els parlants, conseqüència de la nova immigració dels darrers anys: tamazig, urdú, xinès... Aquest espai, doncs, repassarà en totes les direccions la realitat lingüística de les tres ciutats.

Les tres ciutats han fet una aposta clara per esdevenir un focus d’atracció d’esdeveniments notables. Han volgut capitalitzar multitud de moviments econòmics, socials, culturals i esportius per atresorar una atenció que es tradueix en ingressos econòmics, els quals contribueixen al prestigi i al dinamisme de la ciutat. Les tres capitals s’han sumat a una estratègia que passa per refer zones depauperades, postergades o verges de creixement per tal de situar-hi grans construccions ?creacions d’arquitectes de renom internacional? que serveixen d’excusa per donar embranzida a tot un nou espai ciutadà, convertit en escenari o exhibició de la imatge que la ciutat vol difondre arreu del planeta.

Els barris vells de les tres ciutats estan força degradats, la trama urbana medieval s’ha descompost en gran part i els vestigis que queden del passat són escassos. D’altra banda, el creixement urbà dels anys seixanta va tenir com a conseqüència barris perifèrics amb habitatges amb moltes mancances estructurals i de serveis. Els darrers anys hi ha hagut molts intents públics i privats tant de restauració i conservació dels barris antics com de millora dels perifèrics, però amb això no n’hi ha hagut prou. Aquests últims anys el turisme hi ha augmentat exponencialment, i en aquest espai de l’exposició ens volem preguntar: Quina ciutat troba el turista quan hi aterra? Com el rebem? Què li oferim?

Barcelona, Palma i València són ciutats mediterrànies, amb el mar al costat, una plana on s’han assentat i han crescut, un comerç sempre actiu i un clima agradable. Els seus habitants viuen, doncs, en un àmbit privilegiat i abocats al carrer i a la vida pública. I, amb diferències i matisos, històricament n’han gaudit. Actualment, l’economia de les tres ciutats té com a clau de volta el turisme. Un turisme barat que ha comportat un creixement desbocat d’una oferta de lleure barata i sovint molesta per als seus veïns. El plaer, doncs, té diverses expressions i diverses interpretacions també, però, en tot cas, comparteix un protagonisme important en les tres ciutats.

La ciutat gòtica va forjar l’esperit de les tres ciutats, confoses en un mateix caràcter que es tradueix en una passada i encara distingible configuració ?les murades, els carrers gremials, les llotges, les catedrals i les esglésies?, accentuada, a més, en el fet que artesans i arquitectes que van elevar els edificis més notables d’aquest període tenien relació amb les tres ciutats, anaven i venien entre l’una i l’altra i ens hi han deixat obres perdurables. Amb l’arribada de la modernitat, de la classe burgesa i dels moviments higienistes, les murades de les tres ciutats es van enderrocar i es va forçar l’edificació dels eixamples.