L’exposició és una exploració del relat identitari del fet hispà i del fet llatí mitjançant una anàlisi de les polítiques de la imatge. Un dels seus mites més poderosos ha estat i és el barroc. Com a mite, ha legitimat una visió interessada de la cultura tant en el marc de les realitats nacionals o locals com en el de la creació d’un gran logo internacional: allò llatí o allò espanyol. L’exposició es planteja com una dissecció d’aquest relat i de les polítiques culturals que el continuen escrivint, sovint a costa de segrestar altres escriptures.

La mostra, precedida d’una investigació col·lectiva, parteix de l’exigència d’abordar aquestes qüestions des de la creació contemporània, una de les principals hereves d’aquest relat mitificador. A través del cinema, del vídeo, del documental, de l’animació o de la instal·lació, l’exposició vol oferir al visitant algunes alternatives en el debat sobre les relacions entre art i poder en societats sumides en conflictes de memòria històrica. L’exposició pretén fusionar la política i la poètica com a manera de catalitzar una reflexió sobre el caràcter estratègic de qualsevol representació identitària.

La successió d’unitats i espais expositius proposats és la següent:

1. Naturalesa Morta (Still Life): instal·lació de l’artista canadenc David Hoffos que reflexiona sobre els mecanismes que creen la il·lusió i la falsedat de la imatge moderna.

2. La Marca Hispana: secció que vol desvelar els mecanismes de construcció de la imatge de una marca, en aquest cas l’estereotip «llatinoamericà» i/o «hispà».

3. La Cimera: espai central que vol mostrar la gran diversitat d’opinions registrades a Espanya i l’Amèrica Llatina al voltant de temes com l’educació, la política cultural, el mercat turístic o les relacions plurinacionals.

4. El naufragio: obra d’animació digital de l’artista mexicà Edgar Clement que tracta els temes del mestissatge i del mite de la integració.

5. Polítiques barroques: secció que il•lustra, mitjançant treballs de ficció i documentals, els vincles entre polítiques de la imatge i determinats tipus d’accions culturals tant públiques com privades.

6. Misiones Pedagógicas. Museo del Pueblo. Aquest apartat inclou una sèrie d’obres que formaven part del Museo del Pueblo, iniciativa organitzada entre els anys 1931 i 1936 dins del programa de las Misiones Pedagógicas. Aquest museu es proposava apropar al poble les obres de grans pintors a través de l’exposició itinerant d’una col·lecció de còpies fetes expressament amb aquest objectiu.

7. El niñito Mazamorrero: curtmetratge de ficció dirigit per la realitzadora peruana Claudia Llosa que analitza les relacions entre obres artístiques i mite religiós, i Deconstrucción, fragment del documental Rocío de Fernando Ruiz Vergara, realitzat el 1980, en el qual s’observa la despullada desconstrucció d’una imatge religiosa.

8. Mil cumbres. Iconoclastia: instal·lació fragmentada de l’artista sevillà Pedro G. Romero que aborda les relacions entre processos d’iconoclàstia i la seva connexió amb diverses formes d’expressió popular i ciutadana.

9. La veta de la hispanidad: documental en el qual Ramiro, miner de Guanajuato (Mèxic), narra la seva visió de la memòria del lloc, de gran importància en l’imaginari colonial espanyol.

10. Finalment, México vs. Brasil: obra videogràfica de l’artista mexicà Miguel Calderón en què es presenta un partit de futbol fictici entre les seleccions del Brasil i Mèxic, muntat a partir d’imatges reals, i amb el resultat de Mèxic 17–Brasil 0. L’obra parodia el recurs al «destí manifest» davant de situacions de fracàs.